La Masia

història

Un projecte ple d'il·lusió
que es plasma en cada un dels detalls del restaurant​

El Mas Pou és la ubicació triada per a situar el Restaurant La Pahissa del Mas i és l’antiga casa familiar. Una preciosa casa de l’any 1352 propietat de la família Pericay des de fa 7 generacions i que ha servit de niu per a donar vida a aquest nou projecte culinari i familiar.
Cada racó del restaurant ha estat reformat i decorat amb amor i dedicació on es respira l’ànima dels seus antics propietaris, el Josep i la Tresita.

La seva néta Rosa Maria Pericay juntament amb l’ajuda dels seus pares Josep Pericay i Rosa Maria Fàbregas, han volgut deixar constància del seu llegat perquè els acompanyin en tot moment en aquest camí ple d’emocions i il·lusions, que ha iniciat amb el seu marit el xef Jordi Vallespí.

Revista del Baix Empordà / pàgina 55.

EL MAS POU I EL MOLINET

NARCÍS SUBIRANA (MEMBRE DEL CERCLE CATALÀ D’HISTÒRIA).

El Mas Pou és una antiga casa que es troba al nord del terme de Pals. Situat entre Can Caramany del Mas Nou, el Mas Roig i el Mas Barceló; segons els antics documents consultats, fa més de 665 anys que se’l coneix amb aquest nom.

A Pals tenim diferents masies que es diuen Pou: Can Pou “de ses Garitas”, Can Pou “de l’Alpargata”, Can Pou “Maron” i el Mas Pou. D’aquestes quatre masies, tres tenen sobrenoms, i això es deu al fet que els amos d’aquestes van habitar en unes dates més recents que els agricultors o propietaris del Mas Pou.

Avui farem una visita al Mas Pou, al Molinet i també a tots els masos que són veïns (la meitat d’ells amb les masies esfondrades des de fa centenars d’anys). Coneixerem alguns dels seus secrets i els seus propietaris, agricultors i joves.

Les pedres de les parets de la casa Pou són testimonis muts del pas dels exèrcits, bandolers, carreters i llauradors. Les terres del Mas Pou teren a tocar de l’antic camí ral que anava de Barcelona a França passant per la costa (per Palamós, Pals i Torroella de Montgrí) i era just passat el Mas Roig on es trobava l’encreuament del camí carreter que anava a l’interior passant per Sant Feliu de Boada camí de la Bisbal. Aquest camí passava per davant de la casa Pou i el Mas Nou o Caner i travessava les rieres del Quermany, la petita i la gran. És just en l’angle que fa l’encreuament d’aquests antics camins que es troben les terres i la masia del Mas Pou. Al costat dret estaven les terres del Mas Pou i a l’esquerra les terres i l’edifici del Molinet.

En un capbreu documentat en el 1352 apareix un però antigament anomenat Talent (el qual tenia una peça de terra anomenada camp de la Roquinyola), però ja en aquesta data es deia Pou. En la documentació del 1489 consultada es continua trobant el mas anomenat Talent, però en aquells moments també es deia Pou i pertanyia a Pedro Pou i Antonio Pozo “de Galella”. Concretament, l’antic nom del Mas Pou es troba amb les grafies següents: Talent, Talens i Taleny.
La propietat del mes Pou, com la de la majoria dels masies de Pals, durant molts segles va recaure en el Comte de Barcelona, i més tard en el Rei d’Espanya (o de les Españas). Els procuradors reials4 eren els encarregats de fer complir els pactes. Mitjançant l’alcalde de sac5 feien la recollida de llavors i controlaven les altres tasques que el pagesos havien de realitzar a canvi de poder viure en la masia i conrear els seus camps. Normalment l’arrendament del mes passava de pares a fills i, de tant en tant, es manava fer un capbreu. I és justament gràcies a aquests documents que avui podem saber qui eren els inquilins d’aquelles masies fa ja uns centenars d’anys.

EL MAS LLENAS

El 1671 el Mas Pou pertanyia a Salvador Parri, notari reial, i afrontava amb pertinences del Mas Riu i del Mas Llenas. Segons els documents antics, el Mas Llenas estava situat entre Ca Ruben i el Mas Roig, al costat del camí reial. La primera referència es troba el 18 de març del 1600, quan va morir Leonard Valor, que feia de jover el Mas Llenas. El 20 de novembre de 1603 morir la dona d’un tal PARP, va dir Camps, que també feia de jover.
El 20 de gener de 1.607 va morir Puig del Mas Llenas, vingut del lloc de Joanetes, en la plana de Bas. El 14 de juliol de 1628 hi va morir en madò Rosa Plenes, vídua hereva del Mas Llenas. El 31 de desembre de 1654 va morir una nena de Pedro Dulce del Mas Llenas. L’1 de juliol de 1671 va morir el Mas Llenas Pere fulles Dolça. En aquelles dates, el mas anteriorment s’havia anomenat Moret, i es tocava amb el molí de Llogany i amb el Mas Riu.

EL MAS RIU I EL MAS I “MOLÍ” D’EN TRULL

L’any 1.352 el mas anomenat “el Trull” era propietat de Arnaldus de Trulio i estava situat a la zona anomenada “Orts Veylls”. El 1489 en el Mas Trull hi havia un molí anomenat “molí de Trull” que estava a la zona anomenada “la Galella”. El molí de Trull (antic molí de farina que durant el segle XVI havia estat propietat d’un tal Ros) el 1672 ja formava part del Mas Riu, i en aquesta data tant el molí com el mas estaven esfondrats.
En el segle XVI es diu que el Mas de Na Rossa del Riu es tocava amb la séquia del molí de Trull i amb el Mas Bofill o Miquelet (ca Xalet), el Mas Abril de la Pedrera, el Mas Xifri (ca Delgado) i el Mas Pou. Al març de 1571 es documenta que hi va morir Miquel Ros, del Mas (Ros del) Riu.
L’any següent va morir la seva dona, que es deia Magdalena, també del Mas (Ros del) Riu. El 23 de març de 1631, hi va morir Catalina Justo, dona de Matias Justo, jover del Mas Riu. El 27 de gener de 1659, va morir la dona de Sebastián Huguet del Mas Riu. El 24 de gener de 1660 hi va morir Jerónimo Prats, que vivia al Mas Riu.

Va ser el 15 de març de 1886 quan Joaquín Isern Guss, ferrer de Pals, i Miquel Jordà Galí, llaurador, van signar l’escriptura de compra perpètua d’un camp de 8 besanas (equivalents a 174 àrees i 96 centiàrees) de terra per a conrear que es van separar d’aquella extensió de terreny, anomenat camp Ríos, de cabuda 49 vessanes (equivalien a 8 hectàrees, 74 àrees, 97 centiàrees), més o menys. Limitava per orient amb Francisco Rovira; per migdia amb la mateixa finca; per ponent, part amb camí públic, partia amb N. Massot de Juià, propietari de la casa terrera de la Pedrera i part amb la restant finca.

La finca de l’antic pero Riu era la desena part de l’heretada anomenada Torre Perrera, emplaçada en el terme de la Vila de Pals. A més de les contribucions degudes a l’Estat, a la província i al municipi, la finca es trobava especialment hipotecada amb la totalitat de l’herència per la quantitat de 16.000 pessetes (a un interès del 6%) a favor de Miquel Martinell i Soler, propietari de la Bisbal, que va assegurar i va prometre cancel·lar la hipoteca el dia 30 de març, dia del seu venciment. El preu de venda de les 8 besanas va ser de 700 lliures catalanes (unes 2.000 pessetes), que es van pagar amb moneda corrent d’or i plata.

L’herència indicada de la Torre Gossera, que constituïa la desena part de la finca que es venia, era del Comte de Foixà (Enric de Foixà i de Bassols). L’havia heretat en virtut del contingut de l’escriptura de conveni atorgada amb la seva difunta mare, Carmen Bassols, davant la notaria de la ciutat de Barcelona el dia 2 de juliol de 1876, en la qual havia resultat hereu del seu pare, Narcís de Foixà i de Miguel, I Conde de Foixà.

LA FAMÍLIA PARRA I EL MAS POU

L’any 1672 en la documentació s’esmenta que el mas Pou (antigament anomenat Talent, Talens o Taleny) era de Salvador Parri. El mas tenia construïda una torre rodona per refugi i defensa. Si el mas tenia aquelles defenses era perquè el senyor del lloc tenia una relació estreta amb la Corona, fet pel qual es donà permís per fer aquelles construccions defensives. Aquest era el cas de Salvador Parri, que durant molts anys va ser notari de la Cort Reial de Pals.

Misser Salvador Parri, propietari del Mes Pou en 1672, era fill d’Antic Parri i Antiga Vidal. Va néixer l’última dècada del 1500 i va morir a Pals l’1 de novembre de 1680. Va arribar a ser Notario Mayor de Pals i es va casar 4 vegades, primer amb Susana de Aguell, que va morir el 15 d’abril de 1645; en segones núpcies, el 28 d’agost del 1650, amb Anna Carreras (vídua de José Caña), que va morir el 9 de març de 1662; en terceres núpcies es va casar amb Marianna Almar, morta el 2 de setembre de 1665; i en quartes núpcies, el 16 de setembre del 1670, amb Magdalena Grifé.

Salvador Parri va tenir 7 fills. La seva filla Margarida es va casar a Begur el 25 de novembre de 1635 amb Pedro Corredor, senyor del Mas Corredor de Camargues; i Jerònima, una altra filla, ho va fer el 1670 amb el Cavaller José de Almar i Tor. En morir Salvador Parri el 1680, va ser enterrat a la capella del Sant Sepulcre de l’església parroquial de Sant Pere de Pals, on estava la sepultura familiar.

El 1672 el mes Pou tenia un tros de terra, que abans havia estat de la Torre Perrera, anomenada la Font de l’Oller. També el mateix any el 1672, el Mas Pou va declarar una altra porció de terra a l’anomenat Font d’a Serra.

EL MAS NOU DEL LLAC

Guillem Moret, del Mas Nou. El 28 de març de 1598 va morir Isabel Sardó, hereva de la casa de Sardó i en Moret del Mas Nou. El 12 de setembre de 1629 va morir Montserrat Guàrdia, senyora de Damià Guardias, jover del Mas Nou. El 15 de juny de 1637 va morir Guerau Caner, agricultor del Mas Nou. El 5 de gener de 1643 va morir Marsal Carreras, colon del Mas Nou. El 23 de març de 1652 va morir Miquel Caner, agricultor del Mas Nou. El 21 de setembre de 1661 va morir José Pigem, del Mas Nou. El 2 de desembre de 1666 va morir Anna Gossera, el Mas Nou. El 30 de gener de 1669 va morir un nen de Pere Riera, del Mas Nou. El 30 de gener de 1669 va morir un fill de Pere Riera i Caner, el Mas Nou. El 4 de gener de 1675 va morir un nen de Toni Raler (o ral·li), jover del Mas Nou. El 26 d’octubre de 1719 va morir Miquel Hostench, colon del Mas Nou del Llac

El 1672 el Mas Caner, o Mas Nou del Llac, era propietat de Magdalena Pigem i Caner (i va continuar pertanyent a la família fins al 1840), filla i hereva de José Pigem (mort el 21 de setembre de 1661) i d’Anna Caner. Magdalena es va casar el 18 de juny de 1674 a Parlavà amb Jerònim Casanovas, i van tenir 12 fills. En 1735, la “Sellado de los Árboles”, que tenia 5 besanas, afrontava el Mas Pou al migdia, en el Llac Marisc a tramuntana i el Mas Nou del Llac, d’en Casanovas de Parlavà, a ponent. El Mas Caner (o Mas Nou) tocava a occident amb l’ Estany Marisc i el camí que anava a Sant Feliu de Boada, a orient amb el Mas Pou i el Mas Vilarnau de la Penya (actualment Mas Barceló).

JOVER I MASOVERS DEL MAS POU

El 22 de març del 1584 va morir la dona d’en Gofra (Jofre?), jover del mas Pou. El 23 de juny del 1598 va morir una filla de Vila, jover del mas Pou. El 16 de juliol del 1598 va morir Antoni Vila, jover del mas Pou. L’1 de gener del 1601 va morir madò Vilara, del mas Pou, germana d’Antoni Puig. El 19 de maig del 1619 va morir Francesc Ramela, francès, que feia de jover al mas Pou. El 19 de febrer del 1631 va morir Jaume Castellar, jover del mas Pou. El 21 d’agost del 1676 va morir Francesc Mascord, pagès al mas Pou. El 4 de febrer del 1691 va morir Catalina, dona d’Antoni Martí, jover del mas Pou. El 22 de febrer del 1699 va morir Maria Puig, masovera del mas Pou. El 6 de març del 1718 va morir Marianna, dona de Martí Moret, masover del mas Pou. El 21 de setembre del 1745 va morir Josep Bonet, pagès del mas Pou.

Anna Maria d’Almar, filla de Josep d’Almar i Tor i Jerònima Parri, es va casar amb Garau (Guerau) Bassa de Calonge, i tingueren una filla, Teresa Bassa d’Almar, que es va casar a Begur el 26 de gener del 1713 amb Juan Carreras Martí. La seva filla Úrsula (en un document de l’any 1840 es constata la propietat del mas Pou per part seva) es va casar amb el Ciudatà Honrat de Barcelona, militar i Notari de Pals Jerònim Prim, amb el qual tingué un fill, Joan, nascut el 3 de maig del 1717. L’Úrsula quedà vídua el 1760, i es va casar en segones núpcies, a Barcelona, amb el Tinent d’Infanteria Antoni de Cabrera Ximenis. Fruit d’aquest segon matrimoni Úrsula va tenir 9 fills més. Una de les filles, Maria Teresa de Cabrera, es casà el 21 de maig del 1782 amb Francisco Ponach; una altra filla, Manuela de Cabrera, el 18 de novembre de 1800 es va casar amb Carles d’Ametller, i varen ser pares d’Antoni d’Ametller i Narcís d’Ametller, Capità General de Granada. I un dels fills, Antoni de Cabrera, es va casar 3 vegades, primer amb Victòria Grassot, filla del Notari de Begur; en segones núpcies, l’1 de juliol del 1782, amb Teresa Pagès (vídua d’Ignasi Ponach); i per tercer cop, el 5 de setembre del 1786, amb Josepa de Ciurana i Ros (filla del Cavaller de Pals Antoni de Ciurana i Moret i de Margarita Ros i Comas del Brugar, pubilla de les cases Ros i Comas del Brugar).

LA GUERRA DEL FRANCÈS I ANTONIO DE CABRERA

Durant la Guerra del Francès, Julia de Bolívar, Brigadier dels Reals Exèrcits, Tinent del Rei, Governador de Girona i President de la Junta de Govern de Girona i del Corregiment de Girona, va ordenar el 26 de desembre de 1808 que es lliurés la tercera part de totes les joies i objectes de plata de tots els cossos i particulars del Corregiment de Girona i també del de Figueres (inclòs dins del de Girona), tant eclesiàstics com seglars i de la no necessària a les esglésies, per falta de capitals , per a socórrer a les tropes i per a adquirir articles per a la defensa. També la volien per a fabricar una nova moneda de plata per a suplir la que era corrent en aquells moments en el Regne. Es van fabricar duros (de valor 1 lliura i 17 sous) amb la inscripció de Fernando Séptimo, en una cara i a l’altra Girona any 1808. Un duro.

Antoni de Cabrera (fill d’Úrsula Carreras) va lliurar tota la seva plata, que pesava 9 lliures castellanes. L’església de la Vila de Pals també va fer l’aportació obligada: va donar una imatge de la Verge del Rosari, amb la seva corona, una altra imatge del nen Jesús, amb peu de plata, dues PAUS (ornament religiós), dos ciriales, una creu en 12 trossos i un peu de reliquiari de 234 unces de pes.

Antoni de Cabrera i Josefa de Ciurana van ser els pares de Ramón de Cabrera i de Ciurana, casat amb Clara Vidal Bou, filla del Notari de la Bisbal. El 1861 els erms del Mas Vilarnau limitaven amb terres del Mas Pou, que en aquella data era propietat de Ramon de Cabrera, nét d’Úrsula Carreras.

EL MOLINET O MOLÍ D'EN LLOGANY

L’anomenat molí de Llogany el 1672 ja pertanyia al Mas Pou, i afrontava per migdia amb els quintanals del Mas Riu, que ja estava derruït. En la documentació del segle XVI ja s’esmenta que el molí de Pou era propietat de Pedro Llogany de Plaza, sobrenom donat pel fet que no vivia en el mas sinó a la Plaça de la Vila. En 1830 el Mas Pou continuava tenint el molí, que es llogava a diferents famílies.

Al febrer de 1576 va morir Pablo Ralló al molí de Llogany. A l’agost de 1583 va morir donya Zarbana, també al molí de Llogany. El 8 de gener de 1604 va morir Francisco Romaguera, que vivia en molí de Llogany. El 21 de novembre de 1629 va morir la dona de Bosc, jover del molí de Llogany. En aquelles dades el quintà del molí estava situat molt a prop de l’edifici.

El Mas Llogany, o Molinet, el 1911 pertanyia a Josep Pericay Jofre, que havia comprat també el Mas Pou. El Mas Llogany o molí de Llogany era el mateix molí que actualment es denomina Molinet, i que es troba enmig del Mas Pou, el Mas Roig i Ca Caramany. Durant la dècada dels anys 1950-60 vivia la família Farró, la qual va fer una ampliació, i en els anys 90 hi ha van tornar a fer una altra que ho va deixar irrecogneixible. Avui és conegut per la gent de Pals com el Molinet, i és el que ha donat nom al barri homònim (barri del Molinet).

El molino de Llogany, o Molinet, tuvo una bassa12. Hasta los años 60 del siglo XX estaba situada en el lado izquierdo, ante la edificación. El agua iba de la zona de la Matrona después de pasar por el molino de Galo (propiedad del mas de La Fuente), por debajo del camino real, y de regar el huerto de Can Moninch. Después el agua sobrante iba al riego de escurrir, que recorría la antigua finca del Mas Río, pasando a pocos metros del lado izquierdo del mas Pou, hasta el arroyo que venía de Quermany.
NOTES: 1.- AQUEST TREBALL L’HE POGUT DUR A TERME GRÀCIES Al TREBALL QUE HA FET DURANT ANYS L’AMIGA I PROFESSORA ANA MARIA CORREDOR I PLAJA. DURANT ANYS HA ESTAT RECOLLINT INFORMACIÓ SOBRE TOTES LES MASIAS I ELS TOPÒNIMS DE PALS, I TAMBÉ SOBRE CENTENARS D’ARBRES GENEALÒGICS QUE JO HE ANAT CONFECCIONANT DE TOTES LES FAMÍLIES QUE HABITEN I HAN HÀBITAT LA VILA DURANT ELS ÚLTIMS 500 ANYS. 2.- ELS Jover EREN ELS TREBALLADORS que llauren AMB UN PARELL D’ANIMALS junyits (UNITS), NORMALMENT TOROS O MULES, PERÒ SI NO EN TENÍAN usaven TAMBÉ VACAS. 3.- DOCUMENT O VOLUM QUE CONTÉ LES DECLARACIONS DE BÉNS FETES PELS Vassallo D’UN SENYORIU, AIXÍ COM LES CÀRREGUES QUE COMPORTEN. 4.- OFICIAL REAL QUE ANAVA AMB COMPTE DE L’ADMINISTRACIÓ DEL PATRIMONI REAL I DE COBRAR DINERS DEGUTS Al REI PROCEDENTS DE DRETS REALS, confiscació, ETC. 5. OFICIAL ENCARREGAT DE COBRAR ELS DRETS I IMPOSICIONS SENYORIALS. 6. TRACTAMENT QUE S’USA DAVANT EL NOM O COGNOM DE LES DONES CASADES O VÍDUES I DE MODESTA POSICIÓ ECONÒMICA, És a dir, QUE NO SÓN Madona NI MESTRESSES. 7. EN LA DOCUMENTACIÓ APAREIX TAMBÉ UNA REFERÈNCIA EN EL MES POU AMB LA DENOMINACIÓ HUALGUER, QUE SUPOSO QUE PODRIA SER UNA REFERÈNCIA Al COGNOM HUGUET transcrita AMB GRAFIA ERRÒNIA. PRESUMIBLEMENT EL MAS POU PODRIA HAVER-SE ANOMENAT EN ALGUN MOMENT MAS HUGUET. 8.- TRACTAMENT EQUIVALENT A MON SENYOR, QUE ES DONAVA PERSONES DE MOLTA AUTORITAT I PRINCIPALMENT A GENT LLETRADA. 9.- TOT I PERTÀNYER EL MAS A la FAMÍLIA CANER, 1822 NARCÍS BOFILL, DESCENDENT D’UNA SAGA DE ZAPATERO DE PALS, VA ARRENDAR PER CINC ANYS EL MAS Al SEU NEBOT CEBRIÀ BOFILL, VIDU DE FRANCESCA OLLER. Deduir, A partir de la DOCUMENTACIÓ CONSULTADA, QUE ELS PROPIETARIS DEURIEN ARRENDAT EL MAS A NARCÍS BOFILL I EST, Al seu torn, DEURIA ARRENDAT EL MAS Al SEU NEBOT. 10. ES REFEREIX A DIFERENTS Quintana. UNA QUINTANA O un quintal ÉS UN CAMP O UNA PASTURA VERA UN MAS O UN POBLAT. 11.- ID. NOTA 10. 12. ELS Moliner DEL MAS LLOGANY HAVIEN D’ESPERAR QUE TOTS Els altres MOLINS HAGUESSIN FET LA MÒLTAA PER A ELLS PODER OMPLIR LA BASSA I PODER TREBALLAR, la qual cosa limita molt LA SEVA TASCA. NetejaRessalta les paraules desconegudesUtilitza les formes valencianes

Horari

Dilluns tancat - Dimarts tancat
Dimecres de 13h a 15:30h i de 20h a 22:30h - Dijous de 13h a 15:30h i de 20h a 22:30h
Divendres de 13h a 15:30h i de 20h a 22:30h - Dissabte de 13h a 15:30h i de 20h a 22:30h
Diumenge de 13h a 15:30h

© 2020 Pahissa del Mas … C/ Barri Molinet N.16 17256 – Pals costa Brava – Catalunya – TELF. (+34) 972.636976 – restaurant@pahissadelmas.com